Avui: alta cultura

Ja n´hi ha prou del segrest de la cultura per part de gafapastes i similars, amb músics que van del mariconisme més pretenciós (com Astrud o Joe Crepúsculo) a l´ensopiment més abúlic (Manel i la seva mandúrria, o tot el nou sonsopop barceloní tan cacarejat entre minories selectes). "Pop marcià", "fusió amb aires country", o, atenció, folk urbà, qualsevol merda sense canya ni l´energia primària i sincera del rock és per ells el dogma.
Per no parlar d´alguns extrems que haurien de ser carn de gulag: que algú em digui que "Papá topo" és una broma pseudoarty de 4 pijos i prou. No tinc ous de penjar-ne cap vídeo. Torna oncle Josif!




Els mateixos enteradillos que diuen que les merdes catatòniques d´Albert Serra, Jaime Rosales o J.L.Guerín (intelectual barceloní d´aquells tan universales que no tienen tiempo de aprender a hablar catalán) són el millor cinema que es fa i desfà.

Per a desafiar tota aquesta cultureta decadent de listillos que mereixen ser penjats amb el seu ipod d´un cirerer, com fa el gran Paco Rabal a "Los santos inocentes" amb el senyoret terratinent opresor, convoco les masses proletàries a un dels events que marcaran la dècada cultural del nostre pais: Humor d´alçada i hardcore punk donant-se la mà! I a la meva ciutat d´origen, actual capital de la cultura catalana 2010.


Ehn, ..i Josmar. La concessió a la comercialitat..